La Symfonia del Erorr

Dades de contacte i responsable d’actuacions:

David Novoa Eraña

a/e: novoa82@hotmail.com

Tel.: 693698184

Nombre de components del grup: 2

Currículum:

David Novoa Eraña (Menorca) inicia la seva carrera en el món de les acrobàcies i la dansa a Barcelona. Continua la seva formació al Centro Andaluz de Danza (CAD) de Sevilla. A més, rep una formació intensiva al programa EX-IN, dirigit per David Zambrano. Complementa la seva carrera en tècniques de moviment i improvisació al TicTac Art Centre (Brussel·les), Revés (Costa Rica), Sanskar (l’Índia), Born2Play (Berlín), Fighting Monkey (Londres) i Camp In (Mèxic). És director artístic, juntament amb Laia Santanach, del festival Menorca en Dansa. Com a docent, imparteix classes en centres de dansa com nunArt Bcn, La Caldera, Àrea Bcn, la Universitat Autònoma de Barcelona, Low Air Studios a Lituània, el Teatre de Friburg a Alemanya i el festival de teatre i dansa de l’Havana, a Cuba.

Julia Mercadal Abril (Menorca) és autodidacta, encara que ha pogut desenvolupar harmonia i coneixements al llarg dels anys. El seu instrument principal és el piano, però també treballa amb guitarra melòdica, harmònica, percussió, bateria i alguns instruments més. A la recerca de la resposta a com poder tocar diversos instruments, és quan va conèixer la loop station i va començar a desenvolupar el seu projecte musical actual. Compon cançons amb barreja d'estils i jugant amb electrònica fusionada. Li agrada fer música d'ambient per harmonitzar moments.

Breu descripció de l’activitat proposada o sinopsi de l’argument de l’espectacle:

«A on escoltarem la música que ningú no ha sentit mai? Hi ha un lloc al nostre cos al qual podem acudir i escoltar. Si hi anam i guardam silenci, podrem extreure’n la música.» Aquesta citació és un punt de partida de La symfonia de l’erorr, una peça de dansa contemporània de nova creació, premiada amb l’ajut a la creació de l’IEB 2025. Aquest espectacle investiga la relació entre el moviment, la musicalitat del cos i la bellesa de l’error, explorant la poesia com a llenguatge i la sensibilitat com a motor creatiu. La proposta es construeix a partir del concepte d’afinar: afinar un instrument, afinar el cos, afinar l’atenció. Aquesta escolta profunda permet explorar i equilibrar les sensacions corporals i genera una dansa espontània, orgànica i plena de matisos. Partim de la idea que diferents parts del cos poden prendre decisions de moviment de manera autònoma, sense necessitat de passar pel cervell. Quan diverses parts decideixen simultàniament, es crea una dansa multidimensional, com si el cos fos una simfonia d’instruments sonant en harmonia i escolta mútua. Un dels eixos centrals de la peça és la percepció de la bellesa. No la bellesa normativa o estàtica, sinó aquella que depèn de la mirada. La peça convida el públic a qüestionar la noció d’error i a descobrir-ne la riquesa expressiva. Allò que sovint es percep com un desajust pot contenir una força inesperada i una poètica i bellesa pròpies. Des del punt de vista formal, La symfonia de l’erorr es basa en l’entrenament de la composició instantània, en què cada moment genera una impressió profunda i inexorablement condueix al següent. Els intèrprets es mouen guiats per la intuïció i una escolta extrema del present, cosa que dona lloc a una dansa viva, en transformació constant.

Condicions tècniques per a l’actuació:

1. Il·luminació i sonorització

• La proposta requereix contractació bàsica de serveis de sonorització i il·luminació, a concretar segons les necessitats específiques de la intèrpret música de la peça i les condicions de l’espai.

• L’equip artístic s’adaptarà als requisits mínims disponibles, assegurant que l’espectacle mantengui la qualitat artística en l’entorn escènic.

2. Necessitats logístiques

• Espai escènic: superfície diàfana i lliure d’obstacles, adequada per a la dansa contemporània.

• Cadires per al públic assistent, segons la capacitat de l’espai.

• Espai per a canvi i preparació dels intèrprets, amb privacitat i prou comoditat per escalfar i preparar-se abans de la funció. L’equip de creació està obert a adaptar-se a diferents espais, sempre que es garanteixin les condicions mínimes per al correcte desenvolupament de la peça.